ca

I, malgrat tot, la primavera

Són moments difícils per tothom. Mai estem prou preparats per assumir la fragilitat de la vida humana. No obstant això, hem vist com hem estat capaços de canviar coses en poc temps que mai hauríem imaginat. Nosaltres continuem treballant, perquè la vinya no para i les feines del celler tampoc. Teníem la necessitat de dir-vos-ho, per sentir-vos presents.

L’Anna deia ahir que la vinya se sent d’una altra manera després de dies de mirar endins: més intensa, amb més vida. Aquests dies, la vinya rebrota amb força, imparable. És la vinya que ens dibuixa el paisatge que molts ara no podem veure, però que amb una copa de vi ens hi acostem una mica més. És la primavera que ens recorda que som part d’aquest tot, del cicle que recomença cada any, sempre amb canvis, adaptant-nos i malgrat tot, obrint-nos-hi camí.

Aquest any els ocells canten amb més força i sembla que la flor del trébol de la coberta vegetal és més vermella que mai. Sentim la intensitat aquí i allà, i al mateix temps ens preocupa fins quan. Segurament no tornarem al món d’abans. La natura lentament escolta el silenci i s’estén pacífica. El repte, sempre, és recordar que aquesta fragilitat de la vida hi és sempre i que recuperar l’equilibri entre civilització i natura és més urgent que mai. L’alerta sobre l’emergència ecològica que viu el planeta fa temps que dirigeix la nostra feina de cada dia, preservant el mosaic mediterrani, ajudant la recuperació d’espècies autòctones, aprofitant els recursos hídrics al límit, posant en contacte petits productors agroecològics, reflexionant sobre un futur que sí o sí ha de ser d’acord amb la natura i no gràcies a ella. Des de l’Empordà, continuarem treballant la terra amb cura, estimant-la, perquè sabem que és l’única manera que ens doni els fruits més valuosos.

Entrades relacionades

Deixa un comentari