caesen

El dia que ens vam enamorar d’una vinya

Quan la primavera esclata, és un bon moment per reempeltar i ja feia uns mesos que teníem unes fleques que havíem anat a buscar. La història ve de lluny, d’una vinya que fa somiar, perquè any rere any el vi que en surt és bo, molt bo; perquè la vinya l’hem visitat moltes vegades i és preciosa. Feia molt que n’estàvem enamorats i finalment ens vam decidir: li vam demanar fusta al viticultor per reproduir-la. Ara podrem tenir-ne un trosset a casa i no podem ser més feliços. 

Els ceps que hem reempeltat eren de merlot, de les vinyes que són més a prop del celler. Afegint-hi aquestes varietats locals de vinyes velles creàvem un cep frankenstein, com en diria en Miquel Hudin, però per nosaltres són margarides al costat del llac Léman. Tenir vinyes reempeltades amb varietats locals ha esdevingut un dels nostres objectius principals per aconseguir reduir l’impacte mediambiental de la nostra feina. Des de fa un temps que observem el comportament de les plantes davant el canvi climàtic i hem constatat que aquelles que millor s’hi adapten són les de varietats locals. 

Sabem que aquests treballs d’avui veuran el fruit d’aquí força temps. No serà fins d’aquí uns anys que aquesta vinya ens donarà fusta per reproduir més vinya, i també haurem d’esperar un temps per poder-ne fer vi. Un llarg recorregut per aconseguir una viticultura sostenible, amb ceps que necessiten menys aigua i més resistents a les condicions climàtiques de la zona. Un camí que és un homenatge també al llegat dels viticultors i viticultores que ens han precedit: aquesta trobada, la vinya que ens va enamorar ja fa un temps, la fusta que ens ha ofert el bon viticultor que l’ha cuidada tant de temps. Tot plegat un regal pel futur del nostre paisatge i de la tradició vitivinícola de l’Empordà.

Entrades relacionades

Deixa un comentari